dilluns, 29 d’agost del 2011

DEÁK FERENC MEGYEI KÖNYVATÁR

Aquí teniu la Deák Ferenc Megyei Könyvtár, és a dir, la Biblioteca del Comtat Deák Ferenc.

Està a Zalaegerszeg (Hongria), una ciutat situada a prop de les fronteres amb Eslovènia i Àustria i que creua el riu Zala.

La biblioteca fa 1.920 metres quadrats i rep el seu nom d’un dels homes d’estat més importants del país (com a curiositat us diré que el rostre d’aquest polític apareix al bitllet de 20 000 forints).

A Deák Ferenc també està dedicada l’estàtua que hi ha davant de la biblioteca.

dijous, 25 d’agost del 2011

BIBLIOTECA DE LA FACULTAT D'ARTS PLÀSTIQUES DE LA UNIVERSITAT DE TEHERAN

Així és com la dibuixant Parsua Bashi mostra al seu còmic autobiogràfic "Nylon Road. Mi vida en Iran" la censura que hi havia a la Biblioteca de la Facultat d'Arts Plàstiques de la Universitat de Teheran el 1985 quan ella era estudiant:

Es tracta d'un llibre molt recomanable, que segueix la línia del "Persèpolis" de Marjane Satrapi.

dilluns, 22 d’agost del 2011

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE Y...

Annie Ernaux és una escriptora francesa que m’agrada força i de qui he llegit algunes novel·les, com ara “Pura pasión” i també “El lugar”.

En aquesta última, narrada en primera persona i que té molt d’autobiografia, la protagonista explica la primera (i única) visita que va fer de petita amb el seu pare a la biblioteca del poble on vivia (es tracta d’una petita localitat de la regió del Seine-Maritime, de la qual no s’esmenta el nom, sinó només la lletra inicial, la Y):

“Buscamos la puerta de la biblioteca municipal. Nunca habíamos ido. Para mí era un acontecimiento. No se oía ningún ruido detrás de la puerta. Sin embargo, mi padre la empujó. Reinaba el silencio, más aún que en la iglesia, el parquet crujía y, sobre todo, había aquel olor extraño, antiguo. Dos hombres nos miraban acercarnos desde un mostrador muy alto que interceptaba el paso a las estanterías. Mi padre dejó que preguntara: “Queríamos pedir libros en préstamo”. Uno de los hombres respondió enseguida: “¿Qué libros querrán?”. En casa no habíamos pensado que hiciera falta saber por adelantado lo que querías, ser capaz de citar títulos como quien cita marcas de galletas. Eligieron por nosotros, Colomba para mí, y una novela fácil de Maupassat para mi padre. No volvimos a la biblioteca. Fue mi madre la que tuvo que devolver los libros, seguramente con retraso”.

dijous, 18 d’agost del 2011

BIBLIOTEQUES DE LA CÔTE D'AZUR

Aquests dies he estat viatjant per diversos països d’Europa en cotxe i una de les biblioteques que he fotografiat ha estat la de Grimaud, un poble de la regió de Provença-Alps-Costa Blava que té prop de 4.500 habitants.

La Bibliothèque Municipale de Grimaud està ubicada a l’ edifici Beausoleil, on comparteix espai amb algunes associacions.

A l’entrada de la biblioteca vaig trobar aquest cartell que anuncia el servei de biblioplatja que ofereix la Médiathèque de Cavalaire sur Mer, una localitat propera, durant els mesos de juliol i agost de dilluns a dissabte de 14h a 18h a la platja du Parc. Es tracta de la tercera edició d’aquesta activitat anomenada “Des Livres sur la plage”.

Grimaud i Cavalaire sur Mer estan a pocs quilòmetres de la cèlebre vila de Saint-Tropez.

dimarts, 16 d’agost del 2011

LA BIBLIOTECA DE L'INSTITUTO CERVANTES DE DAMASC

Encara que la situació política a Síria és complicada, fa un parell de setmanes vaig fer una visita a Damasc. Es tracta d’una ciutat bellíssima i és considerada la més antiga del món. Ha estat aramea, asíria, grega, romana, persa, àrab, mongol, mameluca, otomana... En aquesta imatge podeu veure el seu soc, anomenat Al-Hamidiyya, que és un dels més grans d’Àsia.

A Damasc vaig visitar la Biblioteca Álvaro Cunqueiro, pertanyent a la xarxa de l’Instituto Cervantes. Obre de dissabte a dijous de 9.00 a 20.00 hores i rep el seu nom d’un dels més famosos novel·listes, poetes i gastrònoms gallecs. Aquí teniu un poema estret del seu llibre "Mar ao norde" de l’any 1932:

Luz mojada le llegaba del mar.
¡Qué claro el tiempo
para verla en la playa
con presencia de cosa!
¡Qué sencilla la tarde
para besarla en el pelo
con caricia animal y pura!
¡Luz mojada de sus ojos
llevaba el mar!

Actualment la Biblioteca de l’Instituto Cervantes roman tancada amb motiu de la celebració del mes Ramadà, tot i que amb tota probabilitat no tornarà a obrir les seves portes fins que el país s’estabilitzi políticament:


dimecres, 10 d’agost del 2011

LA BIBLIOTECA DEL FARMACÈUTIC

Una de les meves lectures d’aquest estiu ha estat (juntament amb "Des del meu cel" d'Alice Sebold, "U de ultimátum" de Sue Grafon i un poemari de Luis Alberto Cuenca) “El fin de los buenos tiempos” d’Ignacio Martínez de Pisón, un autor de Saragossa que m’agrada molt. El llibre, està constituït per tres novel·les curtes amb denominador comú: totes parlen sobre la derrota.

En la peça que dóna títol al llibre, apareix una biblioteca particular, la d’un farmacèutic anomenat Bandrés, que està ordenada de “forma pulcra y metòdica”. El narrador explica que Bandrés “de cada ejemplar que poseía rellenaba una ficha con la descripción del volumen y algún que otro comentario personal. Cuando se trataba de un libro antiguo, anotaba también la cantidad que había pagado por él y los distintos precios que había ido alcanzando en posteriores catálogos”.

El farmacèutic era una enamorat de la lectura i anava cada dijous a la ciutat a comprar llibres.

divendres, 5 d’agost del 2011

LA BIBLIOTECA DE NARCÍS MONTURIOL

Fa un temps us vaig parlar de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre, però el que aleshores no us vaig dir és que entre el seu fons es troben llibres que havien pertangut a la biblioteca particular de Narcís Monturiol.

La Maria Genesca, la bibliotecària que gestiona la institució, m’ha explicat la interessant història de com es van descobrir aquests llibres entre els documents de la biblioteca i m’ha fet arribar una fotografia d’aquests fons especials:

“En principi res feia pensar que hi podia haver els llibres de Narcís Monturiol. Durant els anys noranta vam començar a treballar en un important trasllat i en l’organització i catalogació del fons documental d’aquesta biblioteca.

Un fet molt significatiu ocorregut en aquest període fou la trobada d’un llibre de Joan Monjo i Pons, dedicat al seu amic Narcís Monturiol. Aquesta troballa em va fer pensar que hi podia haver llibres de Monturiol, i com que en el llibre hi havia un segell amb la data d’entrada a la biblioteca, vaig buscar un llibre registre antic on hi figurés l'entrada, però no vaig tenir èxit.

De tota manera, vaig concebre una petita esperança de què per aquesta data d’entrada del llibre i amb el pas del temps podria agrupar-los de nou. Així doncs, durant anys vaig anar separant tots el llibres que apareixien amb aquesta mateixa data d’entrada, van passar anys sencers en que no vaig trobar-ne cap de nou.

Al cap de 14 anys, en tenir un grup d’uns trenta llibres, vaig analitzar-los més detingudament i vaig creure que realment era la biblioteca de Monturiol. Majorment hi havia llibres de temàtiques per les quals Monturiol havia mostrat interès, però principalment hi havia els llibres que li calien estudiar per la construcció dels seus Ictineus. Alguns d’ells amb dedicatòries, marques, signatures i altres notes manuscrites que ho confirmaven.

Posteriorment vaig continuar amb una recerca més acurada que ha permès trobar-ne uns vuitanta volums. Sabíem pels seus biògrafs que Monturiol va haver de desfer-se de la seva biblioteca degut a les dificultats econòmiques que va passar, el què desconeixíem és que possiblement es va guardar un petit grup de llibres, les obres que possiblement més va apreciar.

Aquestes obres són les que hem localitzat a la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre després d’una recerca d’una colla d’anys”.

dilluns, 1 d’agost del 2011

LA BIBLIOTECA DEL INSTITUTO CERVANTES DE BEIRUT

Hoy os hablaré de la que ha sido mi biblioteca de adopción durante el mes de julio, la Biblioteca del Instituto Cervantes de Beirut, entidad donde he realizado mis prácticas del "Máster en Gestión de Contenidos Digitales" de la Universitat de Barcelona.

Está en el centro de la ciudad, en el número 287 de la calle Maraad y tiene un fondo de 12.000 documentos.

Abre de lunes a viernes de 10’30h a 18’30h de y los viernes de 10’30h a 14’30h.

El objetivo de mis prácticas era implementar la nueva aplicación de préstamo interbibliotecario, aunque también he realizado tareas de gestión bibliotecaria tales como elaboración de listas de documentos para su adquisición por parte de la biblioteca, tratamiento del fondo, etc.

Aquí tenéis más imágenes de esta biblioteca que he contribuido a poner al día:

Y ésta es Mireia Moreno Maillo, la flamante directora de la biblioteca, que ha sido mi guía y compañera por la ciudad durante este mes. Con ella he aprendido desde cómo funciona el gestor de contenidos de la red de bibliotecas del Instituto Cervantes hasta cuáles son los bares de moda, pasando por cómo regatear con los taxistas:

También existe una pequeña biblioteca en el aulario que el Instituto Cervantes tiene en Kaslik, una localidad del distrito de Keserwan. No tiene asignado personal de gestión propio y funciona gracias a la colaboración de dos administrativas del centro, pero sobretodo gracias a la inestimable ayuda de Luis, un profesor gallego que da clases en el instituto y quien, por cierto, ¡tiene la mejor cafetera de todo el Líbano!

Éstas son algunas fotografías de la biblioteca:

Si queréis conocer más cosas sobre Beirut os recomiendo el cómic "Me acuerdo. Beirut" de Zeina Abirached, las películas "Caramel" y "Vals con Bashir" y (¡cómo no!) las novelas de Maruja Torres.