dilluns, 28 de febrer del 2011

BIBLIOTECA DE TANUMSHEDE

Últimament m'he aficionat a les novel·les policíaques de Camilla Läckberg. A la quarta part de la saga protagonitzada per l'escriptora Erica Falck i el policia Patrik Hedström (que duu per títol “Crim en directe”), s'hi barreja la investigació sobre un (aparent) accident de cotxe amb els preparatius del seu casament. Tot això mentre s'enregistra un reality show al poble.

Cap a la meitat de la novel·la, en Patrik fa una visita a la biblioteca de Tanumshede (localitat on treballa) perquè necessita un cop de mà per tal d'aconseguir informació sobre unes pàgines del llibre “Hansel i Gretel” que ha trobat a diversos escenaris: “Dilluns al matí la biblioteca era gairebé buida. Abans era tan a prop que s'hi podia anar a peu, però com que l'havien traslladat a la Casa de Cultura “Futura”, ara en Patrik hi havia hagut d'anar amb cotxe”.

La conversa amb la Jessica, la bibliotecària li és de gran ajuda. L'autora ens la descriu així: “era alta i prima, tenia els cabells rossos fins a les espatlles i els duia lligats en una pràctica cua de cavall. Portava les ulleres de lectura a la punta del nas”. En Patrik es va preguntar si a la biblioteca només s'hi podia treballar si s'hi duia ulleres”.

dilluns, 21 de febrer del 2011

BIBLIOTECA PÚBLICA DE ALCAÑIZ

Fa un parell de caps de setmana vam celebrar una trobada d’antics companys de pis a Alcañiz (o Alcanyís, a la traducció catalana), una localitat de Terol on viuen uns 16.000 habitants.

La primera cosa que vaig fer en arribar al poble va ser fotografiar la seva biblioteca més important, que compta ambdues sucursals als barris de Valmuel i Puigmoreno.

La Biblioteca Pública de Alcañiz té la seva seu des del 2007 al Palacio Ardid (l’ubicació anterior havia estat l’edifici de la Lonja). Es tracta d’un impressionant palau d’estil renaixentista amb elements gòtics.

La biblioteca comparteix espai amb l’arxiu municipal i l’Instituto de Estudios Humanísticos.
Després de fer les fotografies em vaig posar en camí ràpidament cap al Doble As (o el bar del Chispas com es conegut popularment), on vaig gaudir d’un magnífic aperitiu de dissabte.

dimarts, 15 de febrer del 2011

BODLEIAN LIBRARY

Fa uns mesos va aparèixer al mercat el llibre “Todo lo que sé sobre novela negra” on l’escriptora P.D. James ret homenatge al gènere literari amb el qual es guanya la vida i parla d’alguns dels mestres de la novel·la policíaca i d’intriga: Conan Doyle, Edgar Allan Poe, Chesterton, Agatha Christie, Chandler, Hammet...

Amb força modèstia P.D. James explica al pròleg del llibre "Probablemente no aporte nada nuevo al público que ya me haya oído hablar sobre mi obra a lo largo de los años ni, por supuesto, a mis colegas del género”.

Gràcies al meu company de feina Ferran, molt aficionat a la literatura i als paisatges Serinyà, he descobert que aquesta obra va ser fruit d’una proposta que el departament editorial de la Bodleian Library va fer a l’escriptora, que va accedir encantada: "Como natural de Oxford fui consciente desde mi más tierna infancia de que la Bodleian Library era una de las más antiguas y prestigiosas bibliotecas del mundo y les contesté que estaba muy contenta de aceptar su invitación".

divendres, 11 de febrer del 2011

BIBLIOTECA DEL CLUB

L’usuari que sempre m’ajuda a descobrir biblioteques, en Lluís, em va portar l’altre dia el llibre de John Le Carré “Our kind of traitor” (que aquí van traduir com a “Un traïdor com els nostres"), on es narra la trobada entre un funcionari del MI5, en Luke i un superior, l’Hector, al club al que pertany aquest últim.

L’encontre té lloc a una “biblioteca rància de llibres que ningú llegia” i quan algú intenta esbrinar què succeeix, l’Hector amaga en Luke i menteix: “Estem fent inventari extraoficialment. La conya de sempre. Membres que s’emporten llibres sense passar pel registre. Espero que tu no ho hagis fet. Prova-ho divendres.”

Un cop tanca la porta exclama: “ És la primera vegada a la vida que estic content de ser el puto Bibliotecari Honorífic”.

dijous, 10 de febrer del 2011

BIBARNABLOC (1)

Avui ha sortit publicat el meu primer post al bloc de les Biblioteques de Barcelona recentment inaugurat Bibarnabloc.cat.

Hi col·laboraré sovint sota un pseudònim força periodístic, Lois Lane, amb l'avatar que veieu aquí al costat. La meva tasca serà recomanar llibres d'assaig.

En aquesta primera entrada explico, per exemple, per què Barcelona és una fantàstica ciutat on viure-hi.

dimarts, 8 de febrer del 2011

MID-MANHATTAN LIBRARY

L'Albert, que continua a Nova York, m'ha fet arribat unes imatges de la Mid-Manhattan Library, on va anar a veure una mostra de pel·lícules del creador del pop-art, Andy Warhol.

La visita a la biblioteca va ser una mica accidentada i ell la narra amb força humor: "La biblioteca més famosa de NY és la Stephen A. Schwarzman que està situada a la 5a avinguda amb el carrer 42. I em pensava que la xerrada es feia allà, així que en arribar m'adono que la gent que hi accedia, anava vestida amb fracs i vestits de nit. "Massa glamur per a veure una exhibició de les pel·lícules de l'Andy Warhol", i els segurates em bloquegen el pas i en tot cas m'indiquen que just davant hi ha la Mid-Manhattan Library.

Com curiositats de la pròpia xerrada, he de dir que era a la 6a planta i que una persona s'encarregava de comptar els assistents de la sala (amb un instrument que compta els clicks que s'ha fet i l'home feia un click per persona que entrava). Crec que vam acabar sent sobre unes 90 persones. La sala pràcticament plena. Va ser interessant conèixer la vessant fílmica del warhol, un estil ben particular. Sense inici ni fi. Estàtic. Com una obra d'art. Les 8 hores d'un home mentre dorm. Les 5 hores de la il·luminació de l'Empire State building. O un dels més xocants, la reaccions facials d'un home mentre li practiquen (en principi, perquè no es veu ja que només li graven la part del coll cap a munt) un blowjob (és a dir, sexe oral). Aquesta obra va tenir problemes de ser considerada pornogràfica (es va emetre sobre els anys 60) però com que no es veia res, sinó que era el propi espectador qui s'ho imaginava en la seva ment, no van poder prohibir-la. Fantàstic!

I en sortir, vaig confondre'm de ascensors i vaig anar a la secció de treballadors de la biblioteca, darrera del taulell... no em van voler i em van indicar la sortida... Jajaja".

Aquí teniu les fotografies de la façana, l'interior i la sala on es feia la projecció:

dijous, 3 de febrer del 2011

BIBLIOTECA MANUEL SERRA I MORET

El passat 15 de gener la Biblioteca Manuel Serra i Moret de Pineda de Mar va tancar definitivament les portes amb motiu del seu trasllat.

Després de 88 anys de llarga existència a la plaça de les Mèlies, la biblioteca estrenarà a l’abril una nova ubicació al número 22 del carrer Progrés.

La Maria José Luque, de la Biblioteca Josep Roig i Raventós de Sitges, va visitar Pineda de Mar i va fer un completíssim reportatge fotogràfic de la Biblioteca Manuel Serra i Moret unes setmanes abans del seu tancament.

A més de fer-me arribar les fotografies, em va explicar què fa tant especial aquesta biblioteca:

“Jo sóc bibliotecària, i m'agrada molt el tema d'història. Per això, vaig estar a finals de l'any passat a Pineda de Mar, perquè des de la meva feina vaig saber que traslladarien aquesta biblioteca, i volia conèixer una biblioteca de la Mancomunitat que encara funcionava en el seu emplaçament original (totes les altres es van traslladar, i/o va desaparèixer l'edifici original).

Les primeres van ser a Valls (que jo sàpiga, encara resta buida), Sallent, Les Borges Blanques i Olot, i posteriorment, a Pineda, Canet de Mar, Figueres i El Vendrell. A Valls vaig veure l'edifici de la que va ser la primera biblioteca popular de Catalunya, amb una placa que ho indica (1918), encara dempeus, i també queden els edificis de la de Sallent, El Vendrell i Canet, tot i que tenen altres usos, i el de Pineda es convertirà en una sala d'exposicions. Els d'Olot i Figueres els van enderrocar, i el de les Borges no ho sé”.

Les fotografies de la Maria José mostren “l'entrada, l'interior, la zona de l'ampliació que es va fer l'any 1982, el terra original de la part antiga, un escut que indica l'any en que es va iniciar la construcció (1917), una entrada adaptada, per a la zona infantil i un panell d'informació de com serà la nova biblioteca”.