dilluns, 31 d’agost del 2009

CONTES INFANTILS SOBRE BIBLIOTEQUES


Fa uns mesos vaig parlar de l'impressionant llibre infantil “La biblioteca de Bàssora”, basat en les vivències d'Alia Muhammad Baker. Si voleu conèixer més contes per a nens i nenes que tenen les biblioteques com a tema central, tot seguit us en presento una bona llista. Trobareu tots aquests llibres a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Està clar que inspirem molt... i que potser som una mica egocèntrics:

- “La bibliotecaria monstruosa” d'Eoin Colfer
- “El lleó de la biblioteca” de Michelle Knudsen
- “La Maisy va a la biblioteca” de Lucy Cousins
- “Ratpenats a la biblioteca” amb text i il·lustracions de Brian Lies
- “Un Amor de Libro. El marcapáginas” de Roberto Piumini
- “La Biblioteca màgica” de Jordi Raül Verdú
- “En Boti Boti descobreix l'enigma” d'Anna Obiols
- “Caillou en la biblioteca” de Johanne Mercier
- “Els fantasmes de la biblioteca o la cadena secreta” d'Emili Teixidor
- “Qui vol ser el meu amic?” de Maria Teresa Dodas
- “Els viatges de la Cisa” d'Anna Obiols

dissabte, 29 d’agost del 2009

NARODNA KNJIŽNICA DUBROVNIK

Una nit d'estiu voltant per Dubrovnik em vaig trobar amb la Narodna Knjižnica. Em va fer una molta il·lusió per dos motius: primer perquè es tractava d'una biblioteca i segon perquè les bibliotecàries d'aquesta institució apareixien a la llista d'agraïments de la guia de viatges que em vaig agafar en préstec d'una biblioteca de Barcelona per tal d'orientar-me a la bellíssima ciutat croata.

Aquesta és la informació bibliogràfica de l'esmentada guia i l'enllaç a la pàgina del catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona:


SIGNATURA 91(026)(497.1) Fol
Autor Follet, Jean-Philippe
Títol Dubrovnik; [guía definida por: Jean-Philippe Follet]
Publicació Madrid: Salvat, cop. 2009
Desc.física 141 p. : il. col. 19 cm + 1 plàn. pleg.
Col·lecció Un Gran fin de semana en...
ISBN 978-84-216-8257-9
Matèria Croàcia – Guies

dijous, 27 d’agost del 2009

LIVRARIA LELLO & IRMÃO

Aquesta és la primera vegada a la història del Libraries of the World que no parlaré d'una biblioteca, sinó d'una llibreria. Quan veieu les fotos que adjunto a continuació comprendreu perquè no me n'he pogut estar.

La Livraria Lello & Irmão d'Oporto està considerada una de les més belles del món. Primer ocupava un local de la Rua dos Clérigos i es deia Livraria Internacional de Ernesto Chardron. I el 1906 es va traslladar a la Rua das Carmelitas a un impressionant edifici de dues plantes, que avui es conserva com fa cent anys i que està caracteritzat per elements com una fabulosa escala vermella, prestatgeries de fusta amb una decoració exquisida, una vidriera al sostre amb el lema “Decus in Labore”...

La meva amiga Ana i jo van quedar meravellades. Per cert, m'hi vaig comprar el llibre “O peso da nuvem” d'una jove poetessa d'Oporto, Ana Marta Fortuna, que ha passat a formar part de la meva biblioteca particular.



dimarts, 25 d’agost del 2009

BIBLIOTECA GARCILASO

Aquesta és la Biblioteca Garcilaso. Està ubicada dins del Centre Cívic Garcilaso, al barri de la Sagrera de Barcelona. Molt a prop hi té el mercat Felip II i la plaça dels Jardins d'Elx, on hi ha una curiosa reproducció del bust de la Dama d'Elx.

La biblioteca va obrir les seves portes el 15 de maig de 1999. La seva superfície ocupa uns 700 metres quadrats distribuïts en dues plantes i té un centre d'interès de novel·la fantàstica. En el marc de la celebració del seu desè aniversari ha presentat el bloc de literatura de ciència ficció
http://bibliotecagarcilaso.wordpress.com/

I també han distribuït el punt de llibre commemoratiu que us adjunto tot seguit:

dimecres, 19 d’agost del 2009

DECÁLOGO DEL BUEN BIBLIOTECARIO

El siguiente es un irónico Decálogo del Buen Bibliotecario que el escritor Umberto Eco leyó como parte de su conferencia en el Congreso de Bibliotecarios celebrado con motivo del 25º aniversario de la Biblioteca Sormani, la más importante del sistema bibliotecario estatal de Milán:

Premisa : La finalidad de una biblioteca es custodiar los libros e impedir que resulten dañados.

Una manera eficaz de conseguir este resultado es imposibilitar que los lectores los toquen; la segunda, y más perfecta, es impedir que lleguen a conocer su existencia. Para ello cabe hacer lo siguiente: complicar al máximo los catálogos.

1. Separar premeditadamente los catálogos de autores de los de materias y revistas, disponiéndolos incluso en salas diferentes. Si es posible puede tenerse, por cada catálogo, uno distinto para las adquisiciones anteriores (hasta 1960). Las adquisiciones posteriores se tendrán en una lista aparte, absolutamente inaccesible. La grafía y redacción de los nombres de los autores han de variar de catálogo en catálogo. Por ejemplo "Chzikovskij" en el moderno y "Tschaikowsky" en el antiguo. El alfabético de materias debe estar redactado según decisión propia del bibliotecario, siguiendo sus peculiares intereses privados. Se debe prohibir que los editores sugieran en la contraportada una relación de los encabezamientos de materia bajo los que el libro debiera ser clasificado.

2. La signatura debe ser totalmente intranscribible y con muchas siglas, algunas de las cuales deben parecer irrelevantes. Procurar que la papeleta de petición esté redactada de forma imperfecta, de modo que le pueda ser devuelta al lector, obligándole a rehacerla de nuevo.

3. El tiempo transcurrido entre la petición y la recepción del libro debe ser muy largo. Las papeletas deben introducirse en una especie de rueda de la fortuna y desaparecer por los subterráneos. Allí serán atendidas de manera arbitraria por subalternos minusválidos. Sería de agradecer alguna extremidad artificial o, mejor, una manga sujeta con un imperdible a la espalda. El subalterno ideal es el que lleva un solo libro en cada viaje. En cualquier caso, es necesario que este subalterno sea completamente incapaz, de modo que al subirse a las escaleras para alcanzar las estanterías más altas consiga precipitar trágicamente decenas de libros al suelo.
.
4. Nunca se ha de prestar más de un libro. No debe permitirse que el lector entre en la biblioteca con un libro propio para compararlo con el prestado por la biblioteca. Toda comparación es siempre odiosa. Actuar de modo que los libros solicitados no lleguen jamás a ser llevados a la sala de lectura.

5. Esforzarse por conseguir una ausencia total de fotocopiadoras. Si ya hubiese, que sean pocas, preferentemente, sólo una, no utilizable por el lector, que se fotocopien pocas páginas, a precio muy caro, después de una larga cola y entregando las fotocopias al día siguiente.

6. El préstamo de los libros para fuera de la biblioteca debe variarse sistemáticamente de modo que frustre cualquier intento. Conseguir que el préstamo interbibliotecario sea utópico. Impedir que el lector llegue a tener el más mínimo conocimiento de los catálogos de otras bibliotecas.

7. Los horarios de apertura deben coincidir completamente con los horarios laborales (para conseguirlo, hablar con los sindicatos ); sobre todo merece la pena conseguir que las bibliotecas estén cerradas a la hora de comer, por la noche, los sábados y las fiestas de guardar. Hacer lo posible para que, en su tiempo libre, el usuario no se canse leyendo y se dedique al deporte. No debe ser posible que el lector pueda reconfortarse con un pequeño refresco en el interior de la biblioteca : el que quiera un café debe salir y al salir devolver todos los libros prestados, de manera que al regresar tenga que repetir todo el proceso de petición.

8. No debe ser posible encontrarse el mismo libro al día siguiente. Ha de ser imposible saber quién lo tiene prestado en ese momento.

Norma dorada: El lector no debe tener acceso, bajo ningún concepto, a las estanterías.

Norma adicional: El objetivo primordial es conseguir que la biblioteca permanezca completamente cerrada la mayor parte del año por orden gubernativa.

dimecres, 12 d’agost del 2009

BIBLIOTECA VILA DE GRÀCIA

Aquesta és la biblioteca a la que vaig habitualment. Està només a cinc minuts de casa meva i m'ha permès descobrir llibres com

“El cor és un caçador solitari” de Carson McCullers
“Sóniechka” de Liudmila Ulítskaya
“Windows of the world” de Frédéric Beigbeder

i pel·lícules com

“A los que aman”
“Las mujeres de verdad tienen curvas”
“La noche de la iguana”.
“La cabeza sobre el agua”

A més té una sala d'estudi que obre fins a la 1 de la matinada. Es tracta de la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona, situada a la cantonada de Travessera de Gràcia amb Torrent de l'Olla.

dilluns, 10 d’agost del 2009

BIBLIOTEQUES I MÚSICA

Si parlem de biblioteques que han inspirat música, una bona recomanació que podria fer-vos és l'àlbum “Tales of a librarian” de Tori Amos. Es composa de una col·lecció de vint cançons que ha estat seleccionada per la cantant, setze de les quals pertanyen als seus primers cinc discos, dues són cares B i la resta són temes inèdits.

O també, podria parlar-vos d'una divertida cançó del grup neozelandès Haunted Love que vaig descobrir gràcies als meus companys de la BCTxarxa i que es titula “Librarian”. La seva lletra diu:

I want to be a librarian .
I want to check out your books.
Please give them to me
with the bar code facing up.
Please don't bring them back too late
or I'll have to charge you 30 cents a day
(I won't like that).
I want to be a librarian
wearing glasses every single day.
Don't you find me appealing
in a nerdy sort of way?
Don't talk so loudly
please, please,
shhhhhhhh.
Meet me in the closed reserve.
I'll let you read all the new magazines,
I'll let you touch the first editions
If you promise me
if you promise me
if you promise me
your hands are clean.

No us perdeu el videoclip i el seu sorprenent final:

dissabte, 8 d’agost del 2009

DESTRUCCIÓ DE BIBLIOTEQUES

La destrucció de biblioteques i la crema de llibres han estat fenòmens malauradament habituals al llarg de la història de la humanitat. El fanatisme polític o religiós, les invasions d'un territori, la venjança, el propòsit de destrucció de la identitat d'un poble, els accidents fortuïts...

Molts han estat els motius que han provocat la desaparició d'institucions emblemàtiques, com la Biblioteca Nacional de Sarajevo, la de Constantinopla, la d'Alexandria, la de Bagdad, l'Herzogin Anna Amalia Bibliothek, la de la Madraza de Granada...

Com diu Juan Bonilla a la seva obra “Nadie conoce a nadie”: “no faltan en la Historia dirigentes infames que pretendieron borrar el pasado para decirle al futuro que la Historia comenzó con ellos (para lo cual quemaron bibliotecas y se corrigieron libros)”.

Tota aquesta llarga llista de biblioteques anihilades la recull l'assagista francès Lucien X. Polastron al seu treball “Libros en llamas. Historia de la interminable destrucción de bibliotecas”. Aquest llibre pretén retre homenatge als milions d'obres desaparegudes i alhora conscienciar el món perquè la preservació bibliogràfica es converteixi en un compromís impostergable.

dimecres, 5 d’agost del 2009

BIBLIOTECA GENERAL DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

El meu amic Damián, de qui ja us he parlat sovint al llarg d'aquest bloc, és bibliotecari. A més de treballar per al Consorci de Biblioteques de Barcelona (que és on es van conèixer) també ha desenvolupat part de la seva carrera professional a diverses biblioteques universitàries de la Universitat Pompeu Fabra.

Avui us presento una d'elles: la Biblioteca del Campus de la Ciutadella, que és la que apareix en aquesta imatge. L'edifici on està ubicada s'anomena Dipòsit de les Aigües i va ser construït l'any 1876.

Al llarg dels seus primers 100 anys d'història, el Dipòsit de les Aigües va tenir diversos usos: asil municipal, magatzem dels bombers, vestidor i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia, etc. Finalment va passar a ser propietat de la UPF l'any 1992 i el 1999 va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat.

dimarts, 4 d’agost del 2009

UNA LECTORA MODÈLICA

Aquesta senyora que veieu a la fotografia (la de l'esquerra) és escocesa, es diu Louise Brown, té 91 anys i ha estat notícia als mitjans de comunicació de mig món. La causa de tanta popularitat informativa ha estat la seva afició a la lectura: l'any 1946 va començar a llegir llibres de la biblioteca i ara està a punt d'agafar en préstec l'exemplar 25.000.

Louise Brown es va fer usuària de la Biblioteca Castle Douglas i va iniciar el costum d'emportar-se a casa sis llibres setmanals, que aleshores era el màxim permès de documents d'aquest tipus. Més endavant el nombre d'exemplars es va duplicar.

Amb els anys, aquesta àvida lectora es va traslladar i va canviar de biblioteca. Ara agafa els llibres a la Biblioteca Dumfries and Galloway, on continua amb el seu ritme de lectura de 12 llibres setmanals.

No sé si m'impressiona més que la senyora Brown s'hagi llegit gairebé 25.000 llibres en 63 anys o el fet que mai hagi hagut de pagar una multa per endarreriment en les devolucions!

diumenge, 2 d’agost del 2009

BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1)

L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va crear la Biblioteca de Catalunya, que en un primer moment es va ubicar en un angle de l'històric Palau de la Generalitat. Actualment es troba a l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu.

Conté textos emblemàtics de la literatura catalana com les “Homilies d'Organyà”, el “Llibre de l'orde de cavalleria” de Ramon Llull, la “Crònica” de Desclot, l'”Oda a la pàtria” de Bonaventura Carles Aribau i “L'Atlàntida” de Jacint Verdaguer.

La biblioteca té una superfície total aproximada de 15.000 metres quadrats i alberga uns 3 milions de documents.

Una bona notícia que s'ha fet pública aquests dies és que Google ha digitalitzat 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. Tots aquests volums estan lliures de drets d'autor i disponibles per als lectors i lectores a la interfície http://books.google.cat

La majoria dels exemplars que poden consultar-se on line van ser editats el segle XIX . Entre ells hi destaca l'obra “Don Joan de Serrallonga” de Víctor Balaguer.